En ocasions les dents no aconsegueixen erupcionar en boca, un cop formats dins dels maxil·lars, quedant inclosos dins d’ells. Són els anomenats dents inclosos. Segons la profunditat a la qual queden enterrats, parlem d’inclusions totals o parcials. Si són inclusions parcials, pot existir una comunicació de la dent amb la boca, saliva i bacteris en elles presents i ser causa d’infeccions recurrents.

Les inclusions dentàries sovint van acompanyades de malposicions de la dent, de manera que poden quedar impactats contra les dents veïnes. Aquesta impactació pot causar danys irreparables a les dents veïns com:

·       Reabsorció de l’arrel (rizolisi),

·       Reabsorció de l’os al voltant de l’arrel, creant bosses periodontals,

·       Formació de càries i desenvolupament de quist i tumors en relació amb els teixits que originàriament van formar la dent inclòs.

Diagnòstic i tractament

És recomanable que a l’edat en què les dents han d’haver erupcionat (14-16 anys), es faci una radiografia panoràmica de la mandíbula, en recerca de risc d’inclusions dentàries.

Per evitar desenvolupar les patologies relacionades amb les dents inclosos, és una bona idea exodonciar les dents inclosos que veiem que no tindran espai per erupcionar.

Les dents més freqüentment inclosos són:

·       Queixals del seny:
En el cas dels cordals, analitzarem prèviament el risc de lesió del nervi dentari, que discorre per dins de la mandíbula, en relació amb les arrels dels cordals inferiors. Com més desenvolupada l’arrel del cordal, major risc que estigui en contacte amb el nervi dentari i per tant més risc l’exodòncia. Sovint recorrem a una anàlisi de la posició del nervi amb un escàner de feix de con.

·       Canins i premolars
En el cas de canins o premolars inclosos, també amb un estudi radiològic amb escàner determinarem si és possible portar les dents a la seva posició natural amb tracció ortodóncica. Si és així, vam realitzar una fenestració de la dent inclòs, és a dir una exposició de la corona del mateix, on s’adherirà 1 Brackett d’ortodòncia per poder traccionar.

Si ens és possible fraccionar la dent fins a la seva posició natural, haurem de realitzar la seva exodòncia quirúrgicay col·locació d’un implant per substitutir la dent absent.

La cirurgia de les inclusions dentàries la realitzem a la clínica amb anestèsia local i sedació endovenosa per a major confort del pacient. Amb sedació del pacient habitualment realitzem les exodòncies de les quatre queixals del seny simultàniament amb excel·lents resultats, postoperatori i satisfacció del pacient.

Si necessites una valoració de la teva situació contacta amb nosaltres.